No trobaràs la mar
Si un dia vens a casa,
te mostraré es jardí,
un núvol que tenc al pati
i la flor de gessamí.
No trobaràs la mar,
la mar fa temps que va fugir:
un dia se'n va anar
i em va deixar aquí.
Deixaré sa feina per tu,
ses eines damunt sa taula,
tancaré bé sa finestra
i es vent no em robarà cap paraula.
Trobaràs noves flors
i fruites a sa taula,
i una cançó per a tu
que fa temps que tenc guardada.
I més tard, quan te'n vagis,
serà l'hivern cada nit;
jauré en el mateix llit
amb la fredor en els llavis.
Dóna'm sa mà
Es vidres de pluja ploren,
també plora es roser,
s'arbre fruiter també plora
i jo de plorar no en sé.
Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.
Vós, qui amb so mirar matau,
matau-me sols que em mireu,
que m'estim més que me mateu
que viure si no mirau.
Jo mateixa no m'entenc,
ni em pot entendre ningú:
dic que no et vull i venc
sempre morint-me per tu.
Es vent s'enduu sa rosada,
sa pols i sa terra des camí,
també se'n duu ses paraules
que em vares dir ahir.
Es vidres de pluja ploren,
també plora es roser,
s'arbre fruiter també plora
i jo de plorar no en sé.
Dóna'm sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna'm sa mà amor,
freda de no estimar.
Vós, qui amb so mirar matau,
matau-me sols que em mireu,
que m'estim més que me mateu
que viure si no mirau.
Jo mateixa no m'entenc,
ni em pot entendre ningú:
dic que no et vull i venc
sempre morint-me per tu.
Es vent s'enduu sa rosada,
sa pols i sa terra des camí,
també se'n duu ses paraules
que em vares dir ahir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada